Version Originale


M’agrada mirar l’obra de Dolors Rusiñol, perquè em sento transportat en el temps, en un temps imaginat però no irreal, i em trobo passejant per les rodalies d’aquelles ciutats que s’albiraven al fons dels quadres de Baegert o de Carpaccio, aquells paisatges del primer renaixement on gairebé sempre hi ha present en darrer terme, una referència urbana, allunyada, inquietant, necesària per situar sobre la realitat la història del protagonista.

Aquelles ciutats i aquells paisatges que anys a venir ens aproparien, amb massa precisió els “vedutisti”, pintant l’aparença tant real com vulgar i amb una contundència que els feia perdre tot allò que tenien de màgic.

Enmig de transparències suggestives, de colors velats, de llums de somni, apareixen de sobte les ciutats imaginades…Bersabea potser?


                                                                                                      NARCÍS CODERCH


Traduction a l’espagnol



Me  gusta mirar la obra de Dolors Rusiñol, porque me siento transportado en el tiempo, en un tiempo imaginado pero no irreal, y me encuentro paseando por las cercanías de aquellas ciudades que se atisbaban en el fondo de los cuadros de Boagert o de Carpaccio, aquellos paisajes del primer renacimiento donde casi siempre hay presente en último término, una referencia urbana, alejada, inquietante, necesaria para situar sobre la realidad la historia del protagonista.

Aquellas ciudades y aquellos paisajes  que en años venideros nos acercarían, con demasiada precisión los “vedutisti”, pintando la apariencia tanto real como vulgar y con una contundencia que les hacia perder todo aquello que tenían de mágico.

En medio de transparencias sugestivas, de colores velados, de luces de ensueño, aparecen de repente las ciudades imaginadas… ¿Bersabea puede ser?
      
                                                                                                      NARCÍS CODERCH